domingo, 2 de marzo de 2014

Patrons del Disseny Urbà

Quines són les idees bàsiques de disseny que acaben per donar forma a les ciutats:

Tot el que acaba donant forma a les ciutats és dissenyat per persones amb unes idees concretes, és a dir amb uns interessos i objectius. I per acomplir-los es fan servir unes eines i uns elements distintius per cadascun dels objectius.

No es tracta d'una evolució històrica de models de ciutat. Són idees bàsiques (n'hi ha més avançades) en una contínua lluita on, de vegades, en sobresurt alguna.

Dues ciutats que tenen molt més en comú del que volem creure'ns.

Aquesta idea de ciutat té tres aspectes generals: el Militar, el Religiós i el suport del Comerç. L'eina més important és la utilització de muralles.

La segona característica més important és l'aparició de eixos que connecten llocs de poder. A banda de les connexions cap als pobles veïns.

Hi trobarem places. Es tracta normalment d'escenaris d'espectacles festius o d’intercanvi de productes.

Esglésies o llocs de culte. Són molt abundants i a més marquen el camí del desenvolupament futur de la mateixa ciutat.

És clar un creixement gaire planificat de la ciutat, potser caòtic i molt densificat.

Els tres aspectes bàsics d'aquesta manera de dissenyar ciutat són el Polític, el Financer i el suport de la Salut del ciutadà. L'aparició de clavegueram i també espais públics com ara voreres, bulevards, parcs, jardins, arbres; tot força ornamentat.

La introducció del transport col·lectiu però també del privat demana carrers amples, regulars i més llargs i drets. Es fan servir "vistes" de llocs importants o d'autoritat.

La graella ortogonal facilita la parcel·lació, venda i construcció de noves grans extensions de ciutat.

Són clars els seus aspectes: econòmic i que afavoreix l'intercanvi, de qualsevol tipus. El disseny en funció de torres d'habitatges, illes de cases o grups d'oficines, ruscs. Amb atenció a la forma de l'edifici i amb una certa mena d'obsolescència.

El vehicle privat és el rei des d'aquest punt de vista i les autopistes són les eines principals; també dins del cor de la ciutat, sin tenir en compte als vianants.

La separació quasi obsessiva d'usos i zones urbanes lliga molt bé amb la idea principal d'aquest disseny d'acabar amb tot el que existia abans. Són distinctius els grans espais buits.

Aquesta manera de fer ciutat té en compte l'espai natural existent, per tal d'adaptar-se a les forces naturals. Tot i que el resultat no sigui verd, ha de ser ecològic (que no és el mateix), tenint-ne en compte el pas del temps.

Les seves eines principals són les (eventualment grans) obres d'enginyeria; com ara el soterrament de l'autopista M-30 a Madrid o les actuacions sobre el front marítim a Barcelona. O les barreres mecàniques contra indundacions europees.

Aquestes actuacions generen nous i grans espais buits, que poden ser aprofitables per al ciutadà, poden servir per generar energia, reciclar aigües brutes,etc i en general millorar la situació mediambiental.

Tracta els elements de la ciutat com si fossin parts intercanviables d'una joguina, fent servir mòduls estàndars, com ara els aeroports o els centres comercials.

El conjunt cercat és un sistema interconnectat, però curiosament tancat i inflexible, formant-ne una metròpoli regional.

Per fi d'aconseguir comprendre el comportament bàsic del sistema calen grans bases de dades i una organització que analitzi tota aquesta informació: la smart city.

Es pot observar cóm aquesta lluita d'idees encara està donant forma a Madrid.

A Barcelona, és veu un patró d'idees molt organitzat.

Ja hem après les vocals per així començar a llegir la ciutat. Moltes gràcies.



Ver en Google+

Ver una entrada al azar